Curs de Serigrafia a l’agost (Fundació Miró)

reflexions

Has desconnectat a l’estiu? Jo no, he connectat amb mi!

Ja som a Setembre i encara recordem l’estiu, però poc a poc es va allunyant i per això no vull oblidar-me de les experiències que he viscut i  les vull compartir aquí.

Sovint a l’estiu diem “Vaig a desconnectar”. Podríem canviar el verb i enlloc d’anomenar-ho desconnectar, ho podríem anomenar “connectar amb allò que ens agrada”. Ja que connectem amb el descans, els viatges, amb nosaltres mateixes…en fi,  tot allò que solen ser les vacances.

Jo puc assegurar que aquestes vacances he connectat amb una cosa que m’agrada molt fer: aprendre. I he après una mica més de serigrafia. Hi ha gent que es dedica a viatjar a lloc recòndits i hi ha gent a qui li agafa per tornar a estudiar i ser un etern estudiant.

El lloc que vaig escollir aquest any per aprendre ha estat La Fundació Miró de Mallorca.

Un lloc espectacular per les seves vistes, ja que es troba situat en un turonet de Palma de Mallorca. Només entrar ja veus unes escultures de Joan Miró, amb formes antropomòrfiques i un pèl extraterrestres, i l’edifici de la Fundació Miró envoltada de jardinets.

 

La inspiració: Corita i Carles

El primer dia ens vam conèixer una mica. Carles God, el professor, ens va parlar de la seva experiència en serigrafia i de la seva font d’inspiració, Corita. Corita Kent era una monja que ensenyava art, i si, has llegit bé, monja. Va ser una artista reconeguda i una dona molt transgressora (de fet la van acabar fent fora de l’església). Bàsicament el que feia Corita era art pop (com Andy Warhol) fent servir la tècnica de la serigrafia, jugava molt amb les tipografies i sobretot, tenia un missatge pacifista en la majoria de les seves obres. I no només això, sinó que considerava que l’art havia d’estar a l’abast de tothom i que l’havíem de fer entre tots/es.

 

Un dels seus lemes era “WE MAKE NO ART, WE DO THE BEST WE CAN” amb el que es referia a que no cal ser pretensiós, sinó que amb fer-ho el millor possible, és a dir, amb esforç, pots aconseguir fer coses precioses. La seva idea era apropiar-se de les tipografies comercials i convertir-los en missatges artístics espirituals.

Així que sota l’influència de Corita i embolcallats de l’obra de Miró, vem començar aquest curs.

PRIMERS DIES, serigrafia en quatricomia

Els primers dies vam fer l’estampació d’una serigrafia de cada artista dels que fèiem el curs. Vam treballar en grups de 3,  i cada grup s’encarregava d’ajudar al company/a, ja fos posant i traient paper, o traslladant-lo al “rack” on es deixa perquè s’assequi..

Aquí vaig aprendre a nivell tècnic a separar els colors i a preparar bé l’arxiu de photoshop amb els canals per a obtenir més gammes de tons. Em va quedar clar que la serigrafia no enten de grisos, només de blanc o negre! (això vol dir que no pots fer arxius en grisos)

I també vaig interioritzar que treballar en equip vol dir adonar-se que la tasca de posar el paper és tant important com estampar i que es fa molt millor entre vàries que individualment.

 

SEGONA SETMANA, FEM UN FANZINE!

Cada persona del taller havia de portar dues imatges inspirades en Miró o en la Corita i el fanzine seria una feina inspirada en aquests dos artistes.

Apart de ser al taller també vam fer una incursió per la zona a fer cafès i vam conèixer el fabulós bar  Rembrand. Això també és Mallorca, amigues, no només Magaluf o la Cala Millor!

 

 

Al Taller també ens van fer una visita per la Fundació Miró i vam poder veure part de la seva obra. S’ha de dir que Miró no va fer mai serigrafia, en canvi sí que va treballar diferents tècniques com són el buri, la punta seca, l’aiguafort, l’aiguatinta, … i pintura, és clar.

Passejant una mica per Palma, em vaig trobar amb imatges com aquesta:

 

De la qual finalment en va sortir aquesta imatge per al fanzine

 

I vam estar estampant intensament

Vam fer dues gammes de colors, una en tons més fluors, llampants i càlids,  i una en tons més foscos i freds. També vam estampar bosses de tela amb la imatge de la Corita.

 

 

Estic agraïda perquè no només me n’emporto un aprenentatge tècnic, sinó que també he conegut persones que gaudeixen compartint i  dedicant-se a l’art des de diferents perspectives.

SXUG0336

 

Advertisements

Veniu al Bill Festival?

events /eventos
Hola amigues i amics!
Aquesta vegada escric al blog per convidar-vos al Bill Festival!
Un festival dedicat a la il·lustració
Aquest any m’hi he implicat una mica més i estaré participant :
  • Com a il·lustradora, al Concert Il·lustrat de las Ruinas el divendres 19 a les 20.30
  • I com a moderadora A la Taula rodona de “Gust, tendències, mercat i xarxes” entorn al tema “CAOS, MAL GUST I DESORDRE” (temazo, eh??)
  • Dissabte a les 11.00.  Amb Mostruo Espagueti, Agustí Garcia i Víctor Parkas
  • Veniu que és la primera xerrada i així ens despertem de cop!
Apart de les xerrades organitzades per l’Apic, també hi haurà mercat d’il·lustració i música.
BILLFESTIVAL18-PROGRAMA_WEB1.jpg
No és la primera vegada que faig un vídeo de dibuix a mà alçada en directe.
Ja en vaig fer un per a la Fundació Pere Tarrés,  per un tema més institucional,
aquí en podeu veure una mostra:

 

Tot i que aquest que faré el divendres serà més punk, més directe, més divertit!!

Aquesta vegada m’estrenaré amb un concert en directe i a vàries mans.

I hi haurà un convidat especial que es diu Creativity

 

Veniu! Aquí una mica d’hipnosi gíftica:

BILL-cabecera-web-COLOR-1114px208

De la idea al disseny final. Imatge gràfica per a Ajuntaments

reflexions

Avui m’agradaria compartir com funciona un encàrrec d’una campanya per a un ajuntament en el qual es precisa disseny i il·lustració.

Sembla molt senzill, però amb l’experiència te n’adones que no ho és tant.

Gràcies al bloc que vaig fer (de wordpress), la gent ha conegut la meva feina i s’han posat en contacte amb mi mitjançant la secció de “contacte”.

He rebut encàrrecs de diferents entitats, i avui us explicaré l’experiència amb l’Ajuntament del Prat.

L’encàrrec consistia a  fer una imatge gràfica per al Departament de Salut Pública i Consum, per al Servei d’Informació sobre Sexualitat i Afectivitat (SISA), que ofereix orientació i assessorament sobre la sexualitat.

Primer, em va arribar la petició a través del bloc; el pas següent va ser trucar per entendre millor quines eren les necessitats i característiques de l’encàrrec.

Aspectes importants a tenir en compte quan t’encarreguen una imatge gràfica:

1- El disseny és per fer-ne difusió a través de la web o en paper? Cal saber si s’aplicarà a web / paper (perquè això farà que el pressupost sigui un o un altre)

2- Quin format tindrà? Cartell, roll-up, bàner per web, fulletó, etc. Quina mida tindrà i quantes adaptacions a diferents formats se’n faran?

3- A qui va dirigit? En cas que vagi en paper, quantes còpies se n’imprimiran?.

4- Per a quan és? (la data d’entrega és el més important)

5- Si volen il·lustració o disseny, i, sobretot, si tenen un exemple que els hi
agradi, com ara alguna mostra d’una feina que hagin vist al blog, per a saber quin estil estan buscant.

Una vegada tinc la resposta a aquestes preguntes, en funció de les respostes,  faig un pressupost o un altre. Per a referències de tarifes a vegades faig servir les  de Martin Tognola. Tot i que a vegades el preu ja està definit d’entrada per l’entitat.

Un cop acceptat el pressupost, parlem de què ha de reflectir el disseny, quin contingut estan buscant, quin text hi volen posar, etc.

En aquest cas les persones del SISA de l’Ajuntament del Prat em va comentar que  volien mostrar que estaven disposats a atendre la gent i que volien “tenir la porta oberta”, ja que és un servei d’atenció al públic. També demanaven que tingués un aspecte juvenil, ja que va adreçat a adolescents i joves. D’aquí va sorgir la idea que literalment hi hagués una porta representada en el cartell.

I que sortissin diferents gèneres i opcions sexuals.

Seguint aquesta línia vaig crear dues propostes. Fent recerca, em va cridar l’atenció que no hi havia gaires imatges de referència per internet, que tractessin el tema de l’atenció sexual a gent jove.

This slideshow requires JavaScript.

Després de presentar-los aquestes dues propostes, van escollir fer-ne una barreja.

Sorprenentment hi havia un detall que no m’havia plantejat i era que els personatges que havia dibuixat anaven despullats. Em van demanar que els vestís, ja que per ser un material per a un Ajuntament potser era massa explícit.

A partir d’aquí va sorgir el cartell definitiu.

cartell_definitiu

Com podeu veure, al final el cartell es concreta  partint dels esbossos inicials, i treballant en equip amb la persona de l’entitat que fa de mediadora, fins que no s’arriba a la imatge final és com un trencaclosques.

En aquest cas la imatge es va aplicar a un cartell, roll up i a un fulletó. I es va adaptar als diferents formats.

This slideshow requires JavaScript.

 

La feina de dissenyar i il·lustrar sovint resulta difícil d’avaluar. Si ha quedat bé o malament o si ens agrada més o menys, ja que es basa en criteris subjectius.

Per a mi el que és important és que la feina s’adapti a allò que requereix el projecte i que hi hagi un equilibri entre la feina, necessitats del client/a, i el meu gust estètic.

P.D: Com que il·lustrar és la nostra feina, el més important és que la remuneració i el temps que inverteixes en realitzar el disseny i la il·lustració sigui compensatori.

El tema dels pressupostos i els cobraments ja es mereix un altre article apart!

Sobre les qüestions de gènere i la implicació col·lectiva

ilustradoras feministas

Recentment he realitzat una encàrrec per la XES, que tinc ganes de compartir ja que penso que us resultarà una eina molt interessant.

La campanya de comunicació sota el títol de Reunions roDONES,  vol animar a totes les organitzacions de l’economia solidària a fer una mirada interna a les seves relacions de gènere per tal de prendre consciència i de millorar la participació i la democràcia interna, aconseguint relacions entre homes i dones realment justes.

Per a a això s’ha elaborat una eina d’observació de gènere que et pots descarregar de la  web de la XES.

Aquí us deixo un petit resum de la campanya, que penso que ha estat molt bona idea d’haver fet entre vàries il·lustradores, i que cadascuna il·lustri un tema.

Apodera’t: visibilitat i representació a l’esfera pública:

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • Quines persones representen habitualment la vostra organització en públic?
  • Reforceu que sempre ho facin les mateixes persones o intentar diversificar?
  • Heu notat si les dones normalment mostren més reticències per fer-ho o directament s’hi neguen? Com heu reaccionat davant d’aquesta situació?

apoderament_anapenyas-705x419.jpg

Il·lustració d’Anna Penyas

Sobre les qüestions de gènere i la implicació col·lectiva:

Existeixen organitzacions que tenen consciència que el gènere atravessa totes les esferes de la vida i la feina, i d’altres que no.

Si quan apareix una qüestió que afecta les desigualtats de gènere es deriva al col·lectiu femení perquè ho treballi, assumint que es tracta d’un tema que només afecta les dones, no estem contribuint a una transformació real.

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • A la vostra organització treballeu les desigualtats de gènere explícitament? Ocupa algun punt a les reunions d’equip? Qui proposa parlar d’aquests temes?
  • Existeix alguna comissió o algun protocol sobre algun tema concret relacionat? Qui en forma part si hi ha comissió? Qui elabora aquests documents?

nuria_frago_twitter.jpgAlguna lectura recomanada:

Sobre la invisibilització de les tasques reproductives:

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • A la vostra organització totes les tasques estan igualment distribuïdes? En funció de què es distribueixen?
  • Tothom és conscient que existeixen aquestes tasques?
  • Us heu fixat quines persones les duen a terme habitualment?

Alguna lectura recomanada:

flavita-fb-1030x541.jpg

Il·lustració de Flavita Banana

Sobre l’apropiació d’idees i l’acaparament de la paraula, il·lustració de Paulapé.

El Bropropriating és la paraula en anglès que defineix l’apropiació d’idees d’una dona -una companya- i emportar-se els mèrits per ella. Sovint no és una acció conscient per part de l’home que repeteix una idea ja dita, sinó que és el col·lectiu qui li atorga l’autoria.

Tot i que es tracta de pràctiques que hem observat a les nostres organitzacions, existeixen diversos estudis que ho demostren. Un d’ells, de les universitats de Brigham Young i de Princeton, apunta que els homes parlen tres vegades més que les dones a les reunions. D’altra banda, The Atlantic assenyala com els homes d’EUA s’emporten el doble de retuits que les dones, tot i que el nombre de tuiters i tuiteres és similar.

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • Alguna vegada has sentit que aportes una idea a la reunió i ningú li dona importància, però uns minuts després la repeteix algun home i tothom l’aplaudeix?
  • Alguna vegada has esperat el teu torn de paraula però al final has decidit no expressar-te perquè les intervencions prèvies (normalment fetes per homes) s’han allargat excessivament?
  • Alguna vegada has tingut la sensació que parles molt més o molt menys que la resta?  T’incomoda aquesta posició? Has intentat revertir la situació?

Algunes lectures recomanades:

PAULAPE-XES-ACAPARAMENT-APROPIACIO-1030x541.png

 

Sobre les distraccions constants, una il·lustració d’Emma Gascó:

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • Heu notat si a les vostres reunions hi ha persones que miren el mòbil just quan parlen d’altres? Us heu fixat si ho fan més sovint quan parlen les dones?
  • Heu sentit que el que estàveu exposant era poc interessant perquè la gent parava poca atenció? Més endavant, això us ha fet pensar-vos dues vegades si voleu intervenir en una conversa?

Distraccions_emmagasco-1-768x547.jpg

Sobre les interrupcions, una il·lustració de Feminista Ilustrada:

Existeixen diferents estudis que proven que les dones parlen molt menys a les reunions i sovint un del motius és perquè se les interromp constantment. Manterrupting és una expressió anglesa per definir la interrupció innecessària del discurs per part d’un home a una dona. Aquest mot neix seguint el model del Mansplaining que l’autora Rebecca Solnit va impulsar amb el seu llibre Man explaing things to me, on explicava el comportament repetit d’algun homes, que amb un to condescendent i paternalista, expliquen coses a les dones que probablement  ja saben o que fins i tot tenen més coneixements.

  • Creieu que aquest fet passa a les vostres organitzacions?
  • Els homes parlen més que les dones?
  • Heu comptabilitat les vegades que algú interromp algú altre? Us heu fixat si la majoria de vegades interrompen homes o dones? I les persones més interrompudes, normalment són homes o dones?
  • Alguna vegada les persones que parlen menys han expressat els perquès? Els motius de les dones, coincideixen?
  • Les persones que parlen més són conscients? Alguna vegada han fet l’exercici proactivament de parlar menys?
  • Heu comptabilitat les vegades que algú interromp algú altre? Us heu fixat si la majoria de vegades interrompen els homes o les dones? I les més interrompudes, són homes o dones?
  • Quan algú interromp algú altre, s’excusa? El grup ho posa en evidència perquè no torni a passar?

Algunes lectures recomanades:

Publicant a Instagram, tinc més feina?

reflexions

Desde el març passat que vaig començar a fer servir l’Instagram com a eina de difusió.

I ara publico a Instagram i tinc més feina. Però no és que tingui més encàrrecs, sinó que tinc més feina perquè he de pensar què/ quan/ com i de quina manera publico els meus dibuixos.  És a dir, podríem dir, que treballo per a mi mateixa de community manager (aquesta paraula que s’ha inventat últimament).

Quin és l’objectiu d’una il·lustradora quan es fa l’instagram? En principi no és simplement tenir més seguidors, sinó tenir una plataforma en què els editors, gent que es dedica a la publicitat, directors/es d’art, etc, et puguin contactar.

Tinc els meus dubtes sobre si val la pena estar present a totes les xarxes socials: facebook, instagram, el blog de wordpress, twitter…

El que m’havien dit és que Instagram és més obert. Què vol dir exactament això?

Vol dir que arriba a més gent, perquè tot el que tu llances està flotant a la xarxa sense cap tipus de filtre (expert@s en instagram em podeu corregir).

Internet està petat d’articles de “Trucos para triumfar en INSTAGRAM” amb imatges, tan meravelloses com aquesta que veiem aquí sota (ironia on) i on sempre ens recomanen una sèrie de pasos a seguir per a ser “EL MILLOR INSTAGRAMER”. L’article es diu “INSTAGRAM PARA DISEÑADORES”, on ens donen una sèrie de consells.

Com ja sabeu en aquest tipus d’articles no hi pot faltar alguna frase en anglès.  Com per exemple “Practica el Shoutout” que basicament vol dir, que menciones algú que té molts seguidor@s o li demanes que et mencioni. Doncs bé, ho podem provar, si ho feu, ja em direu què tal us ha funcionat.

instagram-as-Smart-Object-2.jpg

Hi ha un altre article que he llegit que m’ha semblat interessant “Redes sociales para ilustradores, realmente funcionan? On ens posa un exemple de hahtags:   Voy a ponerte un ejemplo para que lo tengas claro, supón que soy un ilustrador especializado en ilustración científica, pues mi estrategia sería la siguiente, subiría algún detalle de como va siendo el proceso creativo, pondría una frase tipo, trabajo en curso y luego añadiría los hashtagssiguientes hashtags #ciencia #científico #editorial #magazine #enseñanza #nombre de revistas especializadas en ciencia para llamar su atención y más hashtags relacionadas con la ilustración.

També he descobert que hi ha com una especialitat a Instagram que és l’amor i el desamor en il·lustració. Aquí podeu veure una mostra

Captura de pantalla 2018-01-31 a las 21.16.32.png

I un dels altres grans consells, supercooperatiu (modo ironia on)  dels articles que es dediquen a postejar sobre com fer servir bé instagram és “Roba los seguidores de tus competidores”. Ho podeu llegir aquí en aquest article .

El que més m’ha agradat definitivament és la conclusió

“Conclusión.En este post hablamos de maneras efectivas de usar Instagram para construir el tipo de clientes que debes seguir, pero no siempre es un juego de números. Así como en Social Media, la mejor estrategia es ser autentico y social”

De debó,  “robar seguidors” és autèntic? Resumint, jo intentaré ser autèntica en aquesta selva d’internet.

Espero que us hagi semblat interessant i sobretot Seguiu-me a l’INSTAGRAM!!

Jajaja!

 

 

 

 

vida_bucolica_web

Com crear un gif animat i compartir-lo a les xarxes socials

events /eventos

Segurament haureu vist que últimament circulen molts gifs animats per internet.

I sobretot d’il·lustració animada.

Avui compartiré una manera sencilla de fer-los amb el Photoshop.

Primer, heu d’activar la finestra “Animación”

Captura de pantalla 2018-01-31 a las 20.49.09.png

 

Segon, veureu que apareix una linea de temps a sota de la vostra, i li heu de dir activar animació per quadres, de manera que cada canvi que realitzeu a les capes del photoshop es realitzarà a la linea de temps.

A dins de cada quadre d’animació us apareixerà el temps de duració de cada “frame”. Ho podeu canviar, segons el que us convingui que duri cada imatge.

Captura de pantalla 2018-01-31 a las 20.49.40.png

Finalment, quan tingueu l’animació feta,

ho heu d’exportar com a gif.

I ho guardeu com a gif i ja teniu el vostre gif animat!!sentencias.gif

Us deixo un tutorial, per si us ha quedat algun dubte aquí. https://desarrolloweb.com/articulos/crear-gif-animado-photoshopcc.html

I això encara no s’ha acabat. Ara ens queda el pas de publicar a xarxes, ja sigui instagram, facebook. Per a twitter ja podríem fer servir aquest gif, però instagram requereix un pas més.

Aquí us deixo un blog que ho explica molt bé.

http://unblogbonitoparati.blogspot.com.es/2016/07/subir-gif-instagram-tutorial.html

Bàsicament es tracta de obrir la pàgina giphy i pujar el teu gif i te’l converteix en un format que és compatible per compartir a les xarxes.

Espero que hagueu après una nova eina i genereu moltes il·lustracions animades!!

 

 

Associa´t i defensa els teus drets

events /eventos

banner_multicolor

El títol sona fort i amb empenta. Bé, doncs és molt senzill. Cada vegada es fa més palpable que en els temps que corren, o t’uneixes amb el teu col·lectiu o dubto que tu sol puguis aconseguir millorar els teus drets. Per què? Doncs perquè els teus drets formen part d’un col·lectiu i si no tens una comparativa no els pots defensar perquè només tens el teu referent.

Aquesta reflexió ve perquè formo part de l’Associació d’il·lustradors Catalans, APIC, des de ja fa un temps i ara n’he passat a formar part de la junta.

I bé, apart de celebrar-ho vull compartir el fet de que si no ens associem serà molt difícil que ens reconeguem i ens reconeguin com a professió.

Això implica que parlem entre nosaltres dels problemes que tenim, que celebrem que tenim encàrrecs, que  comentem com es fan les factures, que entenem quines lleis ens amparen, que comparem els preus de les editorials i que en definitiva, compartim les experiències per a saber si estem contribuint a fer un gremi professional fort.

Sovint em ve al cap la frase de “és que dibuixar és un hobby”, doncs precisament això és la percepció que ha de canviar.

Dibuixar i dissenyar és una feina, igual que ser dependenta del supermercat o dentista.

Cada dia veiem al nostre voltant cartells, tríptics, samarretes, logotips, iogurts, ampolles d’aigua, ampolles de vi, bosses, murals, tovalles, llençols, coixins, estampats,caricatures,… tot el que veiem està dissenyat i un 50% probablement il·lustrat.
I dubto molt que les persones que ho han creat, ho hagin fet com un hobby. De la mateixa manera que el que ho ha imprès no ho haurà fet com un hobby.

Volem que la gent reconegui que un encàrrec suposa un temps i que ha de ser pagat dignament.

I jo us convido a que: si necessiteu queixar-vos, no us quedeu només amb el comentari visceral al Facebook, amb la conversa de bar amb un amic sobre el fet de no tenir encàrrecs,… sinó que us associeu, i feu alguna cosa per a millorar allò que us preocupa. Potser no veuràs el fruit instantàniament, però com a mínim hauràs sortit del teu petit cercle i tindràs més informació.

Això no només ho penso jo, sinó un munt d’il·lustradors i persones d’altres àmbits que estem elaborant un pensament més col·lectiu. Us deixo per exemple un article de Marina Garcés que parla de pensar en col·lectiu entre altres coses.

Si penses que res pot canviar, és molt probable que no canviï; si pensem que pot canviar, és el primer pas perquè passi.

No sé qui va dir que “la informació és poder”, però, busca el teu poder!
Si no tens poder, no pots lluitar!

Finalment, us convido també a que vingueu a la Celebració dels Premis Junceda, per a compartir un moment de celebració entorn el món de la il·lustració.
Podeu consultar hora i lloc aquí.

drets_ilustrador