Associa´t i defensa els teus drets

events /eventos

banner_multicolor

El títol sona fort i amb empenta. Bé, doncs és molt senzill. Cada vegada es fa més palpable que en els temps que corren, o t’uneixes amb el teu col·lectiu o dubto que tu sol puguis aconseguir millorar els teus drets. Per què? Doncs perquè els teus drets formen part d’un col·lectiu i si no tens una comparativa no els pots defensar perquè només tens el teu referent.

Aquesta reflexió ve perquè formo part de l’Associació d’il·lustradors Catalans, APIC, des de ja fa un temps i ara n’he passat a formar part de la junta.

I bé, apart de celebrar-ho vull compartir el fet de que si no ens associem serà molt difícil que ens reconeguem i ens reconeguin com a professió.

Això implica que parlem entre nosaltres dels problemes que tenim, que celebrem que tenim encàrrecs, que  comentem com es fan les factures, que entenem quines lleis ens amparen, que comparem els preus de les editorials i que en definitiva, compartim les experiències per a saber si estem contribuint a fer un gremi professional fort.

Sovint em ve al cap la frase de “és que dibuixar és un hobby”, doncs precisament això és la percepció que ha de canviar.

Dibuixar i dissenyar és una feina, igual que ser dependenta del supermercat o dentista.

Cada dia veiem al nostre voltant cartells, tríptics, samarretes, logotips, iogurts, ampolles d’aigua, ampolles de vi, bosses, murals, tovalles, llençols, coixins, estampats,caricatures,… tot el que veiem està dissenyat i un 50% probablement il·lustrat.
I dubto molt que les persones que ho han creat, ho hagin fet com un hobby. De la mateixa manera que el que ho ha imprès no ho haurà fet com un hobby.

Volem que la gent reconegui que un encàrrec suposa un temps i que ha de ser pagat dignament.

I jo us convido a que: si necessiteu queixar-vos, no us quedeu només amb el comentari visceral al Facebook, amb la conversa de bar amb un amic sobre el fet de no tenir encàrrecs,… sinó que us associeu, i feu alguna cosa per a millorar allò que us preocupa. Potser no veuràs el fruit instantàniament, però com a mínim hauràs sortit del teu petit cercle i tindràs més informació.

Això no només ho penso jo, sinó un munt d’il·lustradors i persones d’altres àmbits que estem elaborant un pensament més col·lectiu. Us deixo per exemple un article de Marina Garcés que parla de pensar en col·lectiu entre altres coses.

Si penses que res pot canviar, és molt probable que no canviï; si pensem que pot canviar, és el primer pas perquè passi.

No sé qui va dir que “la informació és poder”, però, busca el teu poder!
Si no tens poder, no pots lluitar!

Finalment, us convido també a que vingueu a la Celebració dels Premis Junceda, per a compartir un moment de celebració entorn el món de la il·lustració.
Podeu consultar hora i lloc aquí.

drets_ilustrador

 

 

 

Advertisements

Núria Pompeia i el seu llegat al 2017

drawings, ilustradoras feministas

El llegat de Núria Pompeia

Núria Pompeia va néixer el 1931 i va morir el desembre de l’any passat (2016).

Jo vaig néixer el 1981. Curiosament, si ens haguéssim conegut, ens portaríem 50 anys justos.

Ens separen les nostres generacions i un canvi de mil·leni, tot i així, la seva obra em resulta molt propera.

He conegut millor la seva trajectòria gràcies al fet que em convidessin a  Ca La Dona a fer un “donatge” (homenatge en femení), amb Marika Vila (dibuixant), Mireia Bofill (traductora i editora) i Laura Tremosa (enginyera).

Feia dies que tenia ganes d’escriure sobre el que em va transmetre la seva obra, però no trobava el moment.

Per una banda, no només és destacable per la seva feina com a grafista sinó que també va ser redactora en cap de les revistes Por Favor i Saber.  D’altra banda, les seves vinyetes van estar en revistes com Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, Vindicación Feminista, Dunia, i El Món, i també en premsa estrangera, Linus, Charlie Hebdo i Brigitte. Per tot això i molt més L’Associació d’Autoras de còmic n’ha reinvindicat el seu llegat.

He llegit que una de les seves frases famoses era: “O et rebel·les o et resignes”, frase que segueix totalment vigent per a nosaltres.

Per a mi llegir els seus còmics és com recordar la nostra història. És plantejar-se com eren les dones durant la transició, quins problemes tenien i quines eren les seves lluites.

Un dels llibre que més conec i estima li tinc és el de “Mujercitas”. Encara que sigui una mica pedagògic o pamfletari, recull moltes idees del que se suposava que una dona havia de ser segons l’Estat: “mujer, ama de casa, madre, no te puedes divorciar…”  Clar que estem parlant de l’època del franquisme i el postfranquisme.

 

La dona que ella retrata i la dona actual

En principi l’estereotip de dona com a “ama de casa” i dona depenent, és una imatge que suposadament ja tenim superada. Dic suposadament, ja que encara molta gent no pot assumir que hi hagi dones que visquin soles, en el seu propi pis, autosuficients,  o en pisos compartits, dones que no tinguin parella, o que no tinguin una parella heterosexual.

La dona que ella retrata és benestant, heteronormativa, busca consol fora del matrimoni i vol qüestionar el seu rol de maternitat i valorar les tasques reproductives.

Actualment el rol de maternitat ha canviat i té moltes altres visions de les que proposava ella. Hi ha mares solteres, mares que volen quedar-se a casa (això no sé si ella ho hagués entès), mares que tenen fills amb altres mares (és a dir en comunitat), mares lesbianes, i dones que no volen ser mares (i segur que em deixo algunes opcions que s’estan construint).

Segurament, si una Núria Pompeia existís a l’actualitat parlaria d’altres maternitats, de les mares solteres, del poliamor, de les trans i de les lesbianes, cosa que als anys 60-70 era més que atrevit, per no dir improbable.

Tot i així, ella ja tractava temes com els anticonceptius i l’avortament, que avui en dia segueixen sent vigents.

El 1976 va fer aquesta declaració:

“El día de la madre no tiene razón de ser en cuanto las mujeres no puedan escoger libre y conscientemente sus maternidades, hasta que la información y liberación de los anticonceptivos sea una realidad. Entonces nuestros hijos podran darnos un beso, seguir un eslogan, El regalo ya lo tendremos”.

Doncs bé, ara tenim píldores anticoncetives del dia després a la farmàcia. Tot i així no considero que tinguem cap regal, ja que hem de seguir lluitant pels nostres drets laborals, per la igualtat de salaris, per no ser dones objecte, i un llarg etcètera.

El que més actual em sembla de la seva crítica humorística és:

  • El retrat de l’obsessió de la dona per la bellesa i el consumisme que la converteix en dona objecte.
  • Les etiquetes de gènere des de la infància, és a dir, “els nens són així i les nenes així”, qüestió totalment vigent, si tenim en compte l’últim incident de l’autobús transfòbic.
  • http://www.elpunt.cat

Han passat anys i encara hem de seguir rebel·lant-nos.

Pel que fa al tema del cos femení relacionat amb la dependència de la imatge de dona-objecte, considero que encara estem generant discurs entorn aquesta temàtica i que moltes il·lustradores actualment estem treballant aquest tema.

No sé si podem traçar una comparació amb Núria Pompeia, ja que potser no la coneixen. Però jo hi trobo algunes semblances.

Per exemple,  Sara Fratini i la seva reinvindicació dels cossos no normatius i  l’acceptació del propi cos.

Un altre exemple podria ser Lola Vendetta, també reinvindicant l’amor al nostre propi cos. La il·lustració de la dreta és meva. Núria Frago (publicada a pikara magazine)

 

untitled.png

Il·lustració de Rocío Salazar.

124.jpg

També destaquen temàtiques com la lluita col·lectiva al feminisme que es veu reflectida en les il·lustracions en que apareixen moltes dones.

12783470_1159623140755720_1863725862_n.jpg  pikara_machirulos.jpg

La creació d’il·lustracions feministes creix ja que molts cops els dibuixos són el reflex d’una època.

Tot i així, crec que Núria Pompeia va aconseguir publicar en moltes revistes, que ja ens agradaria que ara existissin. De fet, desitjaríem que la premsa actual tingués la mateixa quantitat d’il·lustracions que hi havia llavors. Ara la situació és bastant diferent ja que per una banda, la premsa en paper està en crisi, i d’altra banda, les il·lustracions inunden internet.

El fet és que ara hi ha moltes il·lustradores que tracten temes que no sé si hem de considerar femenins o feministes (això dona per a un altre post).

I ho deixo al vostre parer com a reflexió.

 

Comparteixo alguns enllaços per si voleu investigar més il·lustradores

https://buhomag.elmundo.es/entretenimiento/ilustraciones-feministas-para-abrir-mentes-cerradas/0f57a863-0004-5813-2134-112358132134

https://redfeminismo.wordpress.com/2016/03/15/10-ilustradoras-feministas-que-no-debes-perderte-ii/

http://m.nuevamujer.com/mujeres/tu-vida/5-ilustradoras-que-alzan-la-voz-a-traves-de-la-imagen/2016-04-08/215019.html

http://www.eslang.es/politica/de-wonder-woman-a-alison-bechdel-un-acercamiento-feminista-al-comic_20160330-lr.html

http://www.decultomagazine.com/2016/09/05/nuestro-top-10-de-ilustradoras-2/

 

Santa Jordina mata el drac?

events /eventos

Avui escric un post sobre el “post Sant Jordi”.

Sant Jordi, la festa de la lectura i de l’amor. Sant Jordi, el dia en què circulen més il·lustracions per les xarxes socials.

Sant Jordi, el dia en que els enamorats esperen amb grans expectatives si les seves parelles els regalaran el llibre adequat o no.

Sant Jordi va matar el drac, però ara ens és igual, no volem ni dracs ni princeses ni prínceps, volem donar una volta per la rambla i sentir que és primavera, la sang altera, algú ens estima i ens regala un llibre.

Aquest any ha aparegut també Santa Jordina. Santa Jordina com a símbol d’un Sant Jordi feminista.

Doncs, per tot això, volia compartir dues il·lustracions que he realitzat per Sant Jordi.

Una és la il·lustració que vaig fer per a l’activitat a la Universitat d’Hèlsinki que organitzava el lectorat de català de l’Institut Ramon Llull. Si voleu saber més sobre que fa una catalana a Hèlsinki podeu seguir el blog

cartell_st_jordi_DEFINITIU

Volia fer una imatge que representés bàsicament el plaer de la lectura i el drac.

Volia prescindir de prínceps i princeses i per això he fet una noia llegint tranquil·lament a sobre del drac.

He utilitzat les aquarel·les perquè tingui un punt naïf i de conte, però que segueixi sent per a adults.

L’altra il·lustració la vaig fer perquè em venia de gust i és sobre el plaer d’estimar-se a una mateixa, en el sentit que si ningú et regala cap llibre ni cap rosa, doncs te l’auto regales tu!

 

D’altra banda, També m’ha resultat curiós que aquest any he rebut un recull d’imatges per whatsapp de Sant Jordi i Santa Jordina, totalment heterogenis, però que comparteixen el fet de ser imatges il·lustrades, d’empoderament femení i d’amor per la lectura.

Potser el recull que he rebut demostra que Sant Jordi s’ha convertit en  una celebració on predominen l’amor per la lectura combinat amb l’empoderament femení.

O potser són les amistats que tinc que han generat aquest recull?

Sigui el que sigui, tot i que s’ha intentat comercialitzar Sant Jordi i convertir-lo en un segon “San Valentín”, crec que no ho han aconseguit i que sempre serà la Festa del Llibre.

Dia de la dona i la ciència

events /eventos

Quantes dones científiques coneixes?

Si en coneixes alguna, crec que ja en deus saber més que la mitjana.

Com en molts altres àmbits ,probablement hem de fer un esforç per reconèixer si en la nostra base de coneixements adquirits a l’escola  hi havia alguna científica en el llibre de text que teníem.

Fa poc he descobert que existeix el  “Dia de la dona i de la Ciència” i és avui 11 de febrer. Que ho hagi descobert fa poc, és comprensible, ja que aquest dia s’ha començat a celebrar des de l’any passat.

Tal com diu la vikipèdia: “Aquest dia, va ser decidit l’any 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, per tal de promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i els processos d’adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, tot trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència per fomentar una major participació de les dones i les nenes i reconèixer-ne els seus èxits. Es va celebrar per primera vegada l’11 de febrer de  2016”.

Gràcies a la revista Principia he descobert 5 científiques que van fer grans descobriments. Podeu saber-ne més llegint l’article al seu web.

A més a més, també vull compartir com ha estat el procés de treball per generar aquesta il·lustració sobre “5 científicas que te gustará descubrir”.

Primer vaig fer una recerca de qui eren i com eren. I vaig decidir fer un retrat a tinta de cadascuna.

Amb Photoshop les vaig retocar i les vaig passar a monotó (la línea d’un sol color) i després les vaig ajuntar totes en un document final afegint-hi un fons de color.

Bé, doncs ara ja sabeu, que apart de descobrir 5 dones científiques, també podeu saber quina feina hi ha darrera d’una il·lustració.

definitiu

Una mirada al 2016, per tirar endavant amb el 2017!

events /eventos

Ja ha començat un nou any, un nou curs i uns nous desitjos per a aquest 2017.

Diuen que per a encarar un nou curs és recomanable fer un repàs dels objectius assolits l’any anterior. Així que començaré l’any innovant i dedicaré un temps a fer aquesta reflexió sobre aquest any passat. Aquesta idea m’ha vingut, gràcies a l’il·lustrador Magoz que en el seu blog acostuma a fer recomanacions i consells per a il·lustrador/es.

Una bona manera de revisar l’any és repassant els correus per data, i veient com han anat els projectes amb els clients. És una tasca pesada, però després serveix per a recuperar contactes i tenir una imatge general de com ha anat.

El 2016 vaig començar a col·laborar amb la revista “la Maleta de Portbou”.
He continuat col·laborant amb “Pikara magazine”, i m’he animat a il·lustrar una secció nova sobre coaching feminista fent il·lustracions animades en format gif.

gafas_feministas_webok

He mantingut la revista Cuadernos de Pedagogía, amb la novetat d’ il·lustrar la secció d’opinió mensualment, generant dues il·lustracions cada mes. Això m’ha suposat un repte, m’ha creat una rutina de feina i m’ha fet adonar que la creativitat molts cops és qüestió de repetició i perseverança, i no pas tant de talent i prou.

escuela_mundo.jpg

He intentat internacionalitzar-me, he escrit a diverses agències de França i alguna anglesa. Vàries diuen que els agrada molt la meva feina, però que ara no necessiten ningú.

Pel que fa a col·laboració voluntària, he fet un cartell per a Nit dempeus de pl. Catalunya (Nuit Debout).

cartell2.jpg

Al febrer, vam realitzar el taller  “Vesteix Poesia”amb la Lourdes, incorporant una vessant de tallerista a la meva vida, a l’Espai Avinyó de Barcelona .
12710966_1505746923065903_2693355346907037_o-1

etiquetajpg

També es va moure l’exposició-recull d’il·lustracions guanyadores del premi Junceda 2015. He aconseguit que s’exposin al Centre Cívic Horta Guinardó i també a Ca la Dona, on he conegut el col·lectiu Fem Art. Gràcies a tot això, he assistit a les Jornades feministes.

Finalment m’ha sortit un encàrrec amb l’Ajuntament de Vitòria per a l’Escola d’Igualtat, un altre per al Consell de Joventut de Barcelona i una col·laboració amb Setem.

14199534_1839102039646592_991797708528214994_n.jpg

El 2016 ha estat un any intens de creixement pel que fa a la il·lustració. Esperem que l’any que ve vagi encara millor!!

Respecte a la meva vida personal he pogut viatjar a Cadiz, Hèlsinki i Lisboa. Tres llocs que m’han omplert i m’han enriquit molt.

Il·lustració per prensa especialitzada en temes d’educació

events /eventos

Comparteixo una mostra de la col·laboració mensual que he estat fent durant aquest any 2016  per a la revista Cuadernos de Pedagogía. Les il·lustracions tracten temes tant variats com: la protecció de la identitat digital a les aules, el tema del dol a l’escola, com educar per prevenir la violència de gènere, etc.

violencia-aulaviolencia_escolarla-muerte-en-el-auladuelo-infantilidentidad-digitalproteccion-internetesuela-metamorfosisescuela-cambioeducacion-sostenibleescuela-ecologicaabandono-escolarpobreza_infantil

Presentació de Pikara 4 Anuari

events /eventos

Aquest dijous 6 d’octubre, tindré  el plaer d’assistir a la Presentació de Pikara, l’anuari num. 4, a la Llibreria Espai  Contrabandos.  Gràcies a aquest meravellós projecte puc il·lustrar articles que sempre em fan aprendre coses noves sobre temes com la gestació subrogada, la maternitat, la transexualitat, …   Ens veiem allà!

Cartel-Barcelona.jpg