De la idea al disseny final. Imatge gràfica per a Ajuntaments

reflexions

Avui m’agradaria compartir com funciona un encàrrec d’una campanya per a un ajuntament en el qual es precisa disseny i il·lustració.

Sembla molt senzill, però amb l’experiència te n’adones que no ho és tant.

Gràcies al bloc que vaig fer (de wordpress), la gent ha conegut la meva feina i s’han posat en contacte amb mi mitjançant la secció de “contacte”.

He rebut encàrrecs de diferents entitats, i avui us explicaré l’experiència amb l’Ajuntament del Prat.

L’encàrrec consistia a  fer una imatge gràfica per al Departament de Salut Pública i Consum, per al Servei d’Informació sobre Sexualitat i Afectivitat (SISA), que ofereix orientació i assessorament sobre la sexualitat.

Primer, em va arribar la petició a través del bloc; el pas següent va ser trucar per entendre millor quines eren les necessitats i característiques de l’encàrrec.

Aspectes importants a tenir en compte quan t’encarreguen una imatge gràfica:

1- El disseny és per fer-ne difusió a través de la web o en paper? Cal saber si s’aplicarà a web / paper (perquè això farà que el pressupost sigui un o un altre)

2- Quin format tindrà? Cartell, roll-up, bàner per web, fulletó, etc. Quina mida tindrà i quantes adaptacions a diferents formats se’n faran?

3- A qui va dirigit? En cas que vagi en paper, quantes còpies se n’imprimiran?.

4- Per a quan és? (la data d’entrega és el més important)

5- Si volen il·lustració o disseny, i, sobretot, si tenen un exemple que els hi
agradi, com ara alguna mostra d’una feina que hagin vist al blog, per a saber quin estil estan buscant.

Una vegada tinc la resposta a aquestes preguntes, en funció de les respostes,  faig un pressupost o un altre. Per a referències de tarifes a vegades faig servir les  de Martin Tognola. Tot i que a vegades el preu ja està definit d’entrada per l’entitat.

Un cop acceptat el pressupost, parlem de què ha de reflectir el disseny, quin contingut estan buscant, quin text hi volen posar, etc.

En aquest cas les persones del SISA de l’Ajuntament del Prat em va comentar que  volien mostrar que estaven disposats a atendre la gent i que volien “tenir la porta oberta”, ja que és un servei d’atenció al públic. També demanaven que tingués un aspecte juvenil, ja que va adreçat a adolescents i joves. D’aquí va sorgir la idea que literalment hi hagués una porta representada en el cartell.

I que sortissin diferents gèneres i opcions sexuals.

Seguint aquesta línia vaig crear dues propostes. Fent recerca, em va cridar l’atenció que no hi havia gaires imatges de referència per internet, que tractessin el tema de l’atenció sexual a gent jove.

This slideshow requires JavaScript.

Després de presentar-los aquestes dues propostes, van escollir fer-ne una barreja.

Sorprenentment hi havia un detall que no m’havia plantejat i era que els personatges que havia dibuixat anaven despullats. Em van demanar que els vestís, ja que per ser un material per a un Ajuntament potser era massa explícit.

A partir d’aquí va sorgir el cartell definitiu.

cartell_definitiu

Com podeu veure, al final el cartell es concreta  partint dels esbossos inicials, i treballant en equip amb la persona de l’entitat que fa de mediadora, fins que no s’arriba a la imatge final és com un trencaclosques.

En aquest cas la imatge es va aplicar a un cartell, roll up i a un fulletó. I es va adaptar als diferents formats.

This slideshow requires JavaScript.

 

La feina de dissenyar i il·lustrar sovint resulta difícil d’avaluar. Si ha quedat bé o malament o si ens agrada més o menys, ja que es basa en criteris subjectius.

Per a mi el que és important és que la feina s’adapti a allò que requereix el projecte i que hi hagi un equilibri entre la feina, necessitats del client/a, i el meu gust estètic.

P.D: Com que il·lustrar és la nostra feina, el més important és que la remuneració i el temps que inverteixes en realitzar el disseny i la il·lustració sigui compensatori.

El tema dels pressupostos i els cobraments ja es mereix un altre article apart!

Advertisements

Sobre les qüestions de gènere i la implicació col·lectiva

ilustradoras feministas

Recentment he realitzat una encàrrec per la XES, que tinc ganes de compartir ja que penso que us resultarà una eina molt interessant.

La campanya de comunicació sota el títol de Reunions roDONES,  vol animar a totes les organitzacions de l’economia solidària a fer una mirada interna a les seves relacions de gènere per tal de prendre consciència i de millorar la participació i la democràcia interna, aconseguint relacions entre homes i dones realment justes.

Per a a això s’ha elaborat una eina d’observació de gènere que et pots descarregar de la  web de la XES.

Aquí us deixo un petit resum de la campanya, que penso que ha estat molt bona idea d’haver fet entre vàries il·lustradores, i que cadascuna il·lustri un tema.

Apodera’t: visibilitat i representació a l’esfera pública:

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • Quines persones representen habitualment la vostra organització en públic?
  • Reforceu que sempre ho facin les mateixes persones o intentar diversificar?
  • Heu notat si les dones normalment mostren més reticències per fer-ho o directament s’hi neguen? Com heu reaccionat davant d’aquesta situació?

apoderament_anapenyas-705x419.jpg

Il·lustració d’Anna Penyas

Sobre les qüestions de gènere i la implicació col·lectiva:

Existeixen organitzacions que tenen consciència que el gènere atravessa totes les esferes de la vida i la feina, i d’altres que no.

Si quan apareix una qüestió que afecta les desigualtats de gènere es deriva al col·lectiu femení perquè ho treballi, assumint que es tracta d’un tema que només afecta les dones, no estem contribuint a una transformació real.

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • A la vostra organització treballeu les desigualtats de gènere explícitament? Ocupa algun punt a les reunions d’equip? Qui proposa parlar d’aquests temes?
  • Existeix alguna comissió o algun protocol sobre algun tema concret relacionat? Qui en forma part si hi ha comissió? Qui elabora aquests documents?

nuria_frago_twitter.jpgAlguna lectura recomanada:

Sobre la invisibilització de les tasques reproductives:

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • A la vostra organització totes les tasques estan igualment distribuïdes? En funció de què es distribueixen?
  • Tothom és conscient que existeixen aquestes tasques?
  • Us heu fixat quines persones les duen a terme habitualment?

Alguna lectura recomanada:

flavita-fb-1030x541.jpg

Il·lustració de Flavita Banana

Sobre l’apropiació d’idees i l’acaparament de la paraula, il·lustració de Paulapé.

El Bropropriating és la paraula en anglès que defineix l’apropiació d’idees d’una dona -una companya- i emportar-se els mèrits per ella. Sovint no és una acció conscient per part de l’home que repeteix una idea ja dita, sinó que és el col·lectiu qui li atorga l’autoria.

Tot i que es tracta de pràctiques que hem observat a les nostres organitzacions, existeixen diversos estudis que ho demostren. Un d’ells, de les universitats de Brigham Young i de Princeton, apunta que els homes parlen tres vegades més que les dones a les reunions. D’altra banda, The Atlantic assenyala com els homes d’EUA s’emporten el doble de retuits que les dones, tot i que el nombre de tuiters i tuiteres és similar.

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • Alguna vegada has sentit que aportes una idea a la reunió i ningú li dona importància, però uns minuts després la repeteix algun home i tothom l’aplaudeix?
  • Alguna vegada has esperat el teu torn de paraula però al final has decidit no expressar-te perquè les intervencions prèvies (normalment fetes per homes) s’han allargat excessivament?
  • Alguna vegada has tingut la sensació que parles molt més o molt menys que la resta?  T’incomoda aquesta posició? Has intentat revertir la situació?

Algunes lectures recomanades:

PAULAPE-XES-ACAPARAMENT-APROPIACIO-1030x541.png

 

Sobre les distraccions constants, una il·lustració d’Emma Gascó:

Algunes preguntes a les organitzacions:

  • Heu notat si a les vostres reunions hi ha persones que miren el mòbil just quan parlen d’altres? Us heu fixat si ho fan més sovint quan parlen les dones?
  • Heu sentit que el que estàveu exposant era poc interessant perquè la gent parava poca atenció? Més endavant, això us ha fet pensar-vos dues vegades si voleu intervenir en una conversa?

Distraccions_emmagasco-1-768x547.jpg

Sobre les interrupcions, una il·lustració de Feminista Ilustrada:

Existeixen diferents estudis que proven que les dones parlen molt menys a les reunions i sovint un del motius és perquè se les interromp constantment. Manterrupting és una expressió anglesa per definir la interrupció innecessària del discurs per part d’un home a una dona. Aquest mot neix seguint el model del Mansplaining que l’autora Rebecca Solnit va impulsar amb el seu llibre Man explaing things to me, on explicava el comportament repetit d’algun homes, que amb un to condescendent i paternalista, expliquen coses a les dones que probablement  ja saben o que fins i tot tenen més coneixements.

  • Creieu que aquest fet passa a les vostres organitzacions?
  • Els homes parlen més que les dones?
  • Heu comptabilitat les vegades que algú interromp algú altre? Us heu fixat si la majoria de vegades interrompen homes o dones? I les persones més interrompudes, normalment són homes o dones?
  • Alguna vegada les persones que parlen menys han expressat els perquès? Els motius de les dones, coincideixen?
  • Les persones que parlen més són conscients? Alguna vegada han fet l’exercici proactivament de parlar menys?
  • Heu comptabilitat les vegades que algú interromp algú altre? Us heu fixat si la majoria de vegades interrompen els homes o les dones? I les més interrompudes, són homes o dones?
  • Quan algú interromp algú altre, s’excusa? El grup ho posa en evidència perquè no torni a passar?

Algunes lectures recomanades:

Publicant a Instagram, tinc més feina?

reflexions

Desde el març passat que vaig començar a fer servir l’Instagram com a eina de difusió.

I ara publico a Instagram i tinc més feina. Però no és que tingui més encàrrecs, sinó que tinc més feina perquè he de pensar què/ quan/ com i de quina manera publico els meus dibuixos.  És a dir, podríem dir, que treballo per a mi mateixa de community manager (aquesta paraula que s’ha inventat últimament).

Quin és l’objectiu d’una il·lustradora quan es fa l’instagram? En principi no és simplement tenir més seguidors, sinó tenir una plataforma en què els editors, gent que es dedica a la publicitat, directors/es d’art, etc, et puguin contactar.

Tinc els meus dubtes sobre si val la pena estar present a totes les xarxes socials: facebook, instagram, el blog de wordpress, twitter…

El que m’havien dit és que Instagram és més obert. Què vol dir exactament això?

Vol dir que arriba a més gent, perquè tot el que tu llances està flotant a la xarxa sense cap tipus de filtre (expert@s en instagram em podeu corregir).

Internet està petat d’articles de “Trucos para triumfar en INSTAGRAM” amb imatges, tan meravelloses com aquesta que veiem aquí sota (ironia on) i on sempre ens recomanen una sèrie de pasos a seguir per a ser “EL MILLOR INSTAGRAMER”. L’article es diu “INSTAGRAM PARA DISEÑADORES”, on ens donen una sèrie de consells.

Com ja sabeu en aquest tipus d’articles no hi pot faltar alguna frase en anglès.  Com per exemple “Practica el Shoutout” que basicament vol dir, que menciones algú que té molts seguidor@s o li demanes que et mencioni. Doncs bé, ho podem provar, si ho feu, ja em direu què tal us ha funcionat.

instagram-as-Smart-Object-2.jpg

Hi ha un altre article que he llegit que m’ha semblat interessant “Redes sociales para ilustradores, realmente funcionan? On ens posa un exemple de hahtags:   Voy a ponerte un ejemplo para que lo tengas claro, supón que soy un ilustrador especializado en ilustración científica, pues mi estrategia sería la siguiente, subiría algún detalle de como va siendo el proceso creativo, pondría una frase tipo, trabajo en curso y luego añadiría los hashtagssiguientes hashtags #ciencia #científico #editorial #magazine #enseñanza #nombre de revistas especializadas en ciencia para llamar su atención y más hashtags relacionadas con la ilustración.

També he descobert que hi ha com una especialitat a Instagram que és l’amor i el desamor en il·lustració. Aquí podeu veure una mostra

Captura de pantalla 2018-01-31 a las 21.16.32.png

I un dels altres grans consells, supercooperatiu (modo ironia on)  dels articles que es dediquen a postejar sobre com fer servir bé instagram és “Roba los seguidores de tus competidores”. Ho podeu llegir aquí en aquest article .

El que més m’ha agradat definitivament és la conclusió

“Conclusión.En este post hablamos de maneras efectivas de usar Instagram para construir el tipo de clientes que debes seguir, pero no siempre es un juego de números. Así como en Social Media, la mejor estrategia es ser autentico y social”

De debó,  “robar seguidors” és autèntic? Resumint, jo intentaré ser autèntica en aquesta selva d’internet.

Espero que us hagi semblat interessant i sobretot Seguiu-me a l’INSTAGRAM!!

Jajaja!

 

 

 

 

vida_bucolica_web

Com crear un gif animat i compartir-lo a les xarxes socials

events /eventos

Segurament haureu vist que últimament circulen molts gifs animats per internet.

I sobretot d’il·lustració animada.

Avui compartiré una manera sencilla de fer-los amb el Photoshop.

Primer, heu d’activar la finestra “Animación”

Captura de pantalla 2018-01-31 a las 20.49.09.png

 

Segon, veureu que apareix una linea de temps a sota de la vostra, i li heu de dir activar animació per quadres, de manera que cada canvi que realitzeu a les capes del photoshop es realitzarà a la linea de temps.

A dins de cada quadre d’animació us apareixerà el temps de duració de cada “frame”. Ho podeu canviar, segons el que us convingui que duri cada imatge.

Captura de pantalla 2018-01-31 a las 20.49.40.png

Finalment, quan tingueu l’animació feta,

ho heu d’exportar com a gif.

I ho guardeu com a gif i ja teniu el vostre gif animat!!sentencias.gif

Us deixo un tutorial, per si us ha quedat algun dubte aquí. https://desarrolloweb.com/articulos/crear-gif-animado-photoshopcc.html

I això encara no s’ha acabat. Ara ens queda el pas de publicar a xarxes, ja sigui instagram, facebook. Per a twitter ja podríem fer servir aquest gif, però instagram requereix un pas més.

Aquí us deixo un blog que ho explica molt bé.

http://unblogbonitoparati.blogspot.com.es/2016/07/subir-gif-instagram-tutorial.html

Bàsicament es tracta de obrir la pàgina giphy i pujar el teu gif i te’l converteix en un format que és compatible per compartir a les xarxes.

Espero que hagueu après una nova eina i genereu moltes il·lustracions animades!!

 

 

Associa´t i defensa els teus drets

events /eventos

banner_multicolor

El títol sona fort i amb empenta. Bé, doncs és molt senzill. Cada vegada es fa més palpable que en els temps que corren, o t’uneixes amb el teu col·lectiu o dubto que tu sol puguis aconseguir millorar els teus drets. Per què? Doncs perquè els teus drets formen part d’un col·lectiu i si no tens una comparativa no els pots defensar perquè només tens el teu referent.

Aquesta reflexió ve perquè formo part de l’Associació d’il·lustradors Catalans, APIC, des de ja fa un temps i ara n’he passat a formar part de la junta.

I bé, apart de celebrar-ho vull compartir el fet de que si no ens associem serà molt difícil que ens reconeguem i ens reconeguin com a professió.

Això implica que parlem entre nosaltres dels problemes que tenim, que celebrem que tenim encàrrecs, que  comentem com es fan les factures, que entenem quines lleis ens amparen, que comparem els preus de les editorials i que en definitiva, compartim les experiències per a saber si estem contribuint a fer un gremi professional fort.

Sovint em ve al cap la frase de “és que dibuixar és un hobby”, doncs precisament això és la percepció que ha de canviar.

Dibuixar i dissenyar és una feina, igual que ser dependenta del supermercat o dentista.

Cada dia veiem al nostre voltant cartells, tríptics, samarretes, logotips, iogurts, ampolles d’aigua, ampolles de vi, bosses, murals, tovalles, llençols, coixins, estampats,caricatures,… tot el que veiem està dissenyat i un 50% probablement il·lustrat.
I dubto molt que les persones que ho han creat, ho hagin fet com un hobby. De la mateixa manera que el que ho ha imprès no ho haurà fet com un hobby.

Volem que la gent reconegui que un encàrrec suposa un temps i que ha de ser pagat dignament.

I jo us convido a que: si necessiteu queixar-vos, no us quedeu només amb el comentari visceral al Facebook, amb la conversa de bar amb un amic sobre el fet de no tenir encàrrecs,… sinó que us associeu, i feu alguna cosa per a millorar allò que us preocupa. Potser no veuràs el fruit instantàniament, però com a mínim hauràs sortit del teu petit cercle i tindràs més informació.

Això no només ho penso jo, sinó un munt d’il·lustradors i persones d’altres àmbits que estem elaborant un pensament més col·lectiu. Us deixo per exemple un article de Marina Garcés que parla de pensar en col·lectiu entre altres coses.

Si penses que res pot canviar, és molt probable que no canviï; si pensem que pot canviar, és el primer pas perquè passi.

No sé qui va dir que “la informació és poder”, però, busca el teu poder!
Si no tens poder, no pots lluitar!

Finalment, us convido també a que vingueu a la Celebració dels Premis Junceda, per a compartir un moment de celebració entorn el món de la il·lustració.
Podeu consultar hora i lloc aquí.

drets_ilustrador

 

 

 

Núria Pompeia i el seu llegat al 2017

drawings, ilustradoras feministas

El llegat de Núria Pompeia

Núria Pompeia va néixer el 1931 i va morir el desembre de l’any passat (2016).

Jo vaig néixer el 1981. Curiosament, si ens haguéssim conegut, ens portaríem 50 anys justos.

Ens separen les nostres generacions i un canvi de mil·leni, tot i així, la seva obra em resulta molt propera.

He conegut millor la seva trajectòria gràcies al fet que em convidessin a  Ca La Dona a fer un “donatge” (homenatge en femení), amb Marika Vila (dibuixant), Mireia Bofill (traductora i editora) i Laura Tremosa (enginyera).

Feia dies que tenia ganes d’escriure sobre el que em va transmetre la seva obra, però no trobava el moment.

Per una banda, no només és destacable per la seva feina com a grafista sinó que també va ser redactora en cap de les revistes Por Favor i Saber.  D’altra banda, les seves vinyetes van estar en revistes com Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, Vindicación Feminista, Dunia, i El Món, i també en premsa estrangera, Linus, Charlie Hebdo i Brigitte. Per tot això i molt més L’Associació d’Autoras de còmic n’ha reinvindicat el seu llegat.

He llegit que una de les seves frases famoses era: “O et rebel·les o et resignes”, frase que segueix totalment vigent per a nosaltres.

Per a mi llegir els seus còmics és com recordar la nostra història. És plantejar-se com eren les dones durant la transició, quins problemes tenien i quines eren les seves lluites.

Un dels llibre que més conec i estima li tinc és el de “Mujercitas”. Encara que sigui una mica pedagògic o pamfletari, recull moltes idees del que se suposava que una dona havia de ser segons l’Estat: “mujer, ama de casa, madre, no te puedes divorciar…”  Clar que estem parlant de l’època del franquisme i el postfranquisme.

 

La dona que ella retrata i la dona actual

En principi l’estereotip de dona com a “ama de casa” i dona depenent, és una imatge que suposadament ja tenim superada. Dic suposadament, ja que encara molta gent no pot assumir que hi hagi dones que visquin soles, en el seu propi pis, autosuficients,  o en pisos compartits, dones que no tinguin parella, o que no tinguin una parella heterosexual.

La dona que ella retrata és benestant, heteronormativa, busca consol fora del matrimoni i vol qüestionar el seu rol de maternitat i valorar les tasques reproductives.

Actualment el rol de maternitat ha canviat i té moltes altres visions de les que proposava ella. Hi ha mares solteres, mares que volen quedar-se a casa (això no sé si ella ho hagués entès), mares que tenen fills amb altres mares (és a dir en comunitat), mares lesbianes, i dones que no volen ser mares (i segur que em deixo algunes opcions que s’estan construint).

Segurament, si una Núria Pompeia existís a l’actualitat parlaria d’altres maternitats, de les mares solteres, del poliamor, de les trans i de les lesbianes, cosa que als anys 60-70 era més que atrevit, per no dir improbable.

Tot i així, ella ja tractava temes com els anticonceptius i l’avortament, que avui en dia segueixen sent vigents.

El 1976 va fer aquesta declaració:

“El día de la madre no tiene razón de ser en cuanto las mujeres no puedan escoger libre y conscientemente sus maternidades, hasta que la información y liberación de los anticonceptivos sea una realidad. Entonces nuestros hijos podran darnos un beso, seguir un eslogan, El regalo ya lo tendremos”.

Doncs bé, ara tenim píldores anticoncetives del dia després a la farmàcia. Tot i així no considero que tinguem cap regal, ja que hem de seguir lluitant pels nostres drets laborals, per la igualtat de salaris, per no ser dones objecte, i un llarg etcètera.

El que més actual em sembla de la seva crítica humorística és:

  • El retrat de l’obsessió de la dona per la bellesa i el consumisme que la converteix en dona objecte.
  • Les etiquetes de gènere des de la infància, és a dir, “els nens són així i les nenes així”, qüestió totalment vigent, si tenim en compte l’últim incident de l’autobús transfòbic.
  • http://www.elpunt.cat

Han passat anys i encara hem de seguir rebel·lant-nos.

Pel que fa al tema del cos femení relacionat amb la dependència de la imatge de dona-objecte, considero que encara estem generant discurs entorn aquesta temàtica i que moltes il·lustradores actualment estem treballant aquest tema.

No sé si podem traçar una comparació amb Núria Pompeia, ja que potser no la coneixen. Però jo hi trobo algunes semblances.

Per exemple,  Sara Fratini i la seva reinvindicació dels cossos no normatius i  l’acceptació del propi cos.

Un altre exemple podria ser Lola Vendetta, també reinvindicant l’amor al nostre propi cos. La il·lustració de la dreta és meva. Núria Frago (publicada a pikara magazine)

 

untitled.png

Il·lustració de Rocío Salazar.

124.jpg

També destaquen temàtiques com la lluita col·lectiva al feminisme que es veu reflectida en les il·lustracions en que apareixen moltes dones.

12783470_1159623140755720_1863725862_n.jpg  pikara_machirulos.jpg

La creació d’il·lustracions feministes creix ja que molts cops els dibuixos són el reflex d’una època.

Tot i així, crec que Núria Pompeia va aconseguir publicar en moltes revistes, que ja ens agradaria que ara existissin. De fet, desitjaríem que la premsa actual tingués la mateixa quantitat d’il·lustracions que hi havia llavors. Ara la situació és bastant diferent ja que per una banda, la premsa en paper està en crisi, i d’altra banda, les il·lustracions inunden internet.

El fet és que ara hi ha moltes il·lustradores que tracten temes que no sé si hem de considerar femenins o feministes (això dona per a un altre post).

I ho deixo al vostre parer com a reflexió.

 

Comparteixo alguns enllaços per si voleu investigar més il·lustradores

https://buhomag.elmundo.es/entretenimiento/ilustraciones-feministas-para-abrir-mentes-cerradas/0f57a863-0004-5813-2134-112358132134

https://redfeminismo.wordpress.com/2016/03/15/10-ilustradoras-feministas-que-no-debes-perderte-ii/

http://m.nuevamujer.com/mujeres/tu-vida/5-ilustradoras-que-alzan-la-voz-a-traves-de-la-imagen/2016-04-08/215019.html

http://www.eslang.es/politica/de-wonder-woman-a-alison-bechdel-un-acercamiento-feminista-al-comic_20160330-lr.html

http://www.decultomagazine.com/2016/09/05/nuestro-top-10-de-ilustradoras-2/

 

Santa Jordina mata el drac?

events /eventos

Avui escric un post sobre el “post Sant Jordi”.

Sant Jordi, la festa de la lectura i de l’amor. Sant Jordi, el dia en què circulen més il·lustracions per les xarxes socials.

Sant Jordi, el dia en que els enamorats esperen amb grans expectatives si les seves parelles els regalaran el llibre adequat o no.

Sant Jordi va matar el drac, però ara ens és igual, no volem ni dracs ni princeses ni prínceps, volem donar una volta per la rambla i sentir que és primavera, la sang altera, algú ens estima i ens regala un llibre.

Aquest any ha aparegut també Santa Jordina. Santa Jordina com a símbol d’un Sant Jordi feminista.

Doncs, per tot això, volia compartir dues il·lustracions que he realitzat per Sant Jordi.

Una és la il·lustració que vaig fer per a l’activitat a la Universitat d’Hèlsinki que organitzava el lectorat de català de l’Institut Ramon Llull. Si voleu saber més sobre que fa una catalana a Hèlsinki podeu seguir el blog

cartell_st_jordi_DEFINITIU

Volia fer una imatge que representés bàsicament el plaer de la lectura i el drac.

Volia prescindir de prínceps i princeses i per això he fet una noia llegint tranquil·lament a sobre del drac.

He utilitzat les aquarel·les perquè tingui un punt naïf i de conte, però que segueixi sent per a adults.

L’altra il·lustració la vaig fer perquè em venia de gust i és sobre el plaer d’estimar-se a una mateixa, en el sentit que si ningú et regala cap llibre ni cap rosa, doncs te l’auto regales tu!

 

D’altra banda, També m’ha resultat curiós que aquest any he rebut un recull d’imatges per whatsapp de Sant Jordi i Santa Jordina, totalment heterogenis, però que comparteixen el fet de ser imatges il·lustrades, d’empoderament femení i d’amor per la lectura.

Potser el recull que he rebut demostra que Sant Jordi s’ha convertit en  una celebració on predominen l’amor per la lectura combinat amb l’empoderament femení.

O potser són les amistats que tinc que han generat aquest recull?

Sigui el que sigui, tot i que s’ha intentat comercialitzar Sant Jordi i convertir-lo en un segon “San Valentín”, crec que no ho han aconseguit i que sempre serà la Festa del Llibre.